PRESES EN LLUITA A LA PRESÓ DE FLEURY-MÉROGIS (ESTAT FRANCÈS)

Des del 3 d’abril les dones empresonades a la MAF de Fleury-Mérogis s’estan mobilitzant contra l’Administració Penitenciaria (AP), qui vol imposar condicions de tancament més restrictives amb el pretexte de la implantació d’un nou programa de gestió que es diu GENESIS*, i argumentant que es volen uniformitzar les condicions de vida per les dones i els homes… Concretament, el temps de pati s’ha reduït a un pati únic de dues hores per dia, l’accés a la sala d’esport s’ha restringit, els dies de visita s’han suprimit…

Les preses polítiques basques van començar a enviar cartes, entre altres al programa de radio anticarcelari l’envolée, informant de la situació i de la lluita que s’esta donant a l’interior: negació de tornar a les cel·les després del pati, negació d’acceptar el menjar de la presó, soroll a les portes, bloqueig de torns de pati, peticions col·lectives…

Ràpidament la direcció va començar a fer pressió a les dones mobilitzades: amenaces de supressió de reducció de condemnes, transferències disciplinaries, mitard (aïllament per castig)…

Així, en aquest últim mes s’han organitzat concentracions de solidaritat davant de la presó, on les preses han contestat fent soroll amb les casseroles. A l’interior la lluita ha continuat fins ara, ja que la direcció encara continua a las mateixes.

Des de dins de la presó s’ha fet una crida per enviar cartes al director denunciant la situació. A continuació deixem la carta model que han fet les preses i la traducció al català, i la direcció de la presó per poder enviar-la:

<< M. Parscau,

Les condicions de vida que vol imposar a la MAF de Fleury-Mérogis constitueixen un atemptat a la dignitat humana. El sistema de pati únic i alternat suposa un tancament (en una cel·la sense ventilació, sense dutxa i sense frigo) que pot ser perllongat fins a 26 hores els dies que no n’hi ha activitats ni esport (que son bastants), i sobretot els caps de setmana. Exigeixo condicions dignes i que les peticions de les preses es tinguin en compte. >>

<< M. Parscau,

Les conditions de vie que vous voulez imposer à la MAF de Fleury-Mérogis constituent une atteinte à la dignité humaine. Le système de promenade unique et alternée suppose un enfermement (dans une cellule sans aération, sans douche et sans frigo) qui peut se prolonger pendant 26 heures les jours où il n’y a pas d’activité ni sport (ce qui arrive souvent), et surtout le week-end. Je réclame des condition dignes et que les demandes des prisonnières soient prises en compte. »

M.Parscau – Directeur adjoint à la MAF
MAF de Fleury-Mérogis
9, Avenue des Peupliers
91 705 Saint-Geneviève-des-bois Cedex
Fax : 0033-169460336

*GENESIS (Gestió de persones Empresonades per el Seguiment Individualitzat i la Seguretat): és un nou programa per controlar les detingudes, una base de dades que conté elements personals i biomètriques, decisions de la justícia, execució de sentencies penals i modalitats de detenció.

A la pagina web de l’envolée es poden llegir les cartes (en francès) on les preses basques expliquen el que esta passant. Us deixem la traducció al castellá de la carta del 11 d’abril:

<< Lunes, 11 de Abril de 2016

Buenos días,

Antes de empezar, un gran saludo desde la MAF de Fleury-Mérogis a todo el equipo de l’envolée. Hoy os escribimos para informaros de la continuación del movimiento contra la implantación del sistema de patio único que empezó el domingo 3 de Abril.

Aquel domingo, como ya os comentamos, 4 turnos de patio fueron bloqueados durante más de 10 minutos. En total, más de 80 personas participaron en los bloqueos. Al alboroto de puertas le siguió una negativa de bandeja y más o menos 100 firmas fueron enviadas a los jefes.

El lunes y el martes los bloqueos continuaron con carteles en el patio, movilizando unas 50 personas. Y durante estos días, la Administración Penitenciaria hizo, por supuesto, su trabajo de policía. Todas las mujeres que participamos en los bloqueos hemos sido llamadas por el jefe y cada una ha tenido su amenaza personalizada. La amenaza principal concierne a los RPS, después el cambio de afectación y los traslados disciplinarios, y finalmente la comisión disciplinaria y el mitard.

El director adjunto y el jefe de detención nos recibieron para decir que no tenían ninguna intención de volver al sistema de dos patios por día y que están analizando si es posible hacerlo los fines de semana, pero querían a toda costa que se parara el movimiento, con la amenaza de represalias en caso contrario. Según dicen, van a hacer algunos “ajustes” para las personas que van a la escuela (lo que no arregla nada y concierne a pocas mujeres). Pero para lo demás se mantendrá igual. Como vieron que el movimiento continuaba no han aplicado, por el momento, la separación entre preventivas y condenadas en la sala de deporte.

Por nuestra parte hemos hecho nuevas propuestas (acompañadas de firmas) que podrían encajar en el sistema actual: estaríamos dispuestas a aceptar el patio único pero a condición de que los días que salimos por la tarde se enlacen los turnos de patio con los de las trabajadoras, es decir, de 13.15 a 17.30, y sobre todo de guardar los dos turnos de patio para el fin de semana. Lo que por el momento ha sido rechazado diciendo que cuatro horas de patio les parecen muchas, que la ley marca una hora y que ellos son generosos “dando”les dos. Después de pasar toda la semana con este nuevo sistema hemos constatado que, contando los movimientos, esas dos horas se reducen a la práctica a 1h30-1h40.

Sin embargo este cambio tiene más aspectos de los que creíamos antes. Ahora somos tres pasillos que tenemos que salir juntas o quedarse encerradas al mismo tiempo, lo que quiere decir que en el lado de las condenadas somos unas 80 personas para solo dos cabinas telefónicas. Resultado: llamar se hace una quimera.

Para limitar todavía más los movimientos de las presas, ahora ya no hay la primera llamada, es decir, es imposible salir a tomar el aire una pequeña hora y enlazar con una actividad o deporte, que podría alargar un poco el tiempo que se está fuera de la celda. Resultado: no hay casi nadie en las actividades, lo que, por supuesto, les viene bien. Además, ahora el médico funciona por cita y si ésta coincide con la hora de patio nos quedamos encerradas sin poder salir al patio ni ir a hacer deporte.

En un correo anterior os decíamos que ahora las carceleras tendrían todo su tiempo para quedarse sentadas sin hacer nada, perdonad nuestra ingenuidad; ahora la nueva ocupación de las carceleras son los registros de celda. Después de poner en marcha el nuevo programa todos los días hay registros en todos los pasillos. Los primeros fueron en las celdas de las que participamos en los bloqueos.

El movimiento de protesta continúa a pesar de las amenazas. Así, el sábado 9 de Abril pusimos una gran pancarta en el patio i nos bloqueamos de nuevo durante 10 minutos. En el lado de las condenadas eramos 23, con alguna deserción en el último minuto cuando los suboficiales salieron a hacer presión. En el lado de las preventivas se quedaron 35 mujeres. El domingo eramos 15 en el lado de las preventivas.

Sabemos que son muchas las cartas de solidaridad que han sido enviadas y esperamos que siga así hasta la obtención de las peticiones. Aquí, continuaremos luchando contra este sistema asesino que nos asfixia cada vez más. Las amenazas hacen su efecto sobre algunas, por supuesto, pero no hay que olvidar que solo pueden ensañarse con personas aisladas, pero que no podrán desplegar su maquinaria represiva cuando permanecemos juntas y unidas. Gracias por vuestro apoyo y atención.

Hasta pronto.

Prisioneras políticas vascas encarceladas en la MAF de Fleury-Mérogis. >>

Des de Revuelta en la Galera un abraçada i molta força per les preses en lluita a la presó de Fleury.

No esteu soles. Ez zaudete bakarrik.

A TERRA ELS MURS DE LES PRESONS!

KARTZELAK SUNTSITU!

Solidaritat amb la companya detinguda el 13 d’abril a Barcelona

Comunicat sobre la darrera operació repressiva a Barcelona i en solidaritat amb la companya empresonada a la presó de Soto del Real

El passat dimecres dia 13 d’abril a les 5 del matí s’iniciava a Barcelona una operació dels Mossos d’Esquadra en la que s’escorcollaven dos domicilis particulars i un centre social del barri de La Salut, «els Blokes Fantasma», on es va retenir durant dotze hores a la vintena de persones que viuen a l’edifici.

A banda del saqueig i destrucció que acompanya tot registre policial, l’operació va resultar en la detenció d’una companya que ja va estar empresonada arrel de la Operació Pandora, i sobre la qual pesava des del dia 11 d’abril una ordre de detenció europea sota l’acusació d’haver participat en expropiacions a entitats bancàries en territori alemany.

Després del seu trasllat a l’Audiència Nacional espanyola, el jutge Eloy Velasco ha ordenat l’ingrés en presó preventiva per a la nostra companya, que ha estat traslladada al centre penitenciari de Soto del Real. Donat que també està imputada en el procés Pandora (actualment en fase d’instrucció) i que ella mateixa ha manifestat la seva voluntat de no ser extraditada, la nostra defensa ha demanat un ”condicionament” a l’ordre europea d’extradició, reclamant que compleixi presó preventiva a l’Estat espanyol a l’espera de que es celebri el judici que té pendent aquí. En un plaç màxim de 2 mesos (prorrogable un mes més), l’Audiència Nacional hauria de resoldre si suspèn temporalment l’entrega de la nostra companya a les autoritats alemanyes o no. A partir de les notícies publicades a la premsa alemanya hem pogut saber que se li atribueix una expropiació ocorreguda fa 2 anys a la localitat d’Aachen, durant la qual–sempre segons la premsa–el grup assaltant es va emportar una important quantitat de diners de l’entitat bancària sense causar cap ferit ni dany personal.

Sigui quin sigui l’evolució del procés judicial, volem mostrar públicament el nostre suport cap a la companya, reivindicant com a nostres els seus objectius polítics revolucionaris, la seva lluita i la seva activitat militant. Les que la coneixem de prop sabem que s’ha guanyat a pols la solidaritat de totes. Estem parlant d’una persona lluitadora i anarquista, activa des de fa anys en diversos projectes antiracistes, feministes i llibertaris de Barcelona, sempre solidària amb les persones perseguides, sempre disposada a ajudar allà on pot fer-ho, sempre a peu de carrer, sempre generosa, alegre i somrient amb les que té a prop, sempre intransigent i ferma contra tot allò que percep com a injust.

L’intent mediàtic de convertir-la en un perill públic no podria resultar més pervers. Sobretot quan aquesta operació de manipulació mediàtica implica presentar com a víctimes els bancs, en una inversió total de la realitat que dignifica a aquells que ens han estat robant, exprimint, estafant, desnonant i retallant impunement durant anys, mentre criminalitza qui es rebel·la contra el seu ordre i s’atreveix a atacar-los. A nosaltres ens és del tot indiferent si la companya és realment responsable o no d’aquests atracaments. L’expropiació bancària és una pràctica èticament justa i políticament legítima, un mètode de lluita que forma part de la història de tot moviment revolucionari.

En efecte, malgrat els intents constants per part del Poder de reduir aquest mètode a l’àmbit del ”crim comú”, mogut per l’interès i l’avarícia individual, el cert és que l’expropiació als llocs d’acumulació de capital és una constant en la nostra història: des dels grups anarcosindicalistes que a principis del segle XX robaven els bancs per sostenir vagues o ajudar les famílies de les companyes preses, fins els diversos grups autònoms del anys 70-80 com el MIL, la OLLA o l’ERAT (format per treballadors de la SEAT) que desviaven els diners acumulats per rics als diversos projectes de les explotades en lluita, passant pels grups de maquis com els de Sabaté o Facerías, que en la postguerra practicaven atracaments per finançar la resistència al règim franquista. L’expropiació, tant en la seva vessant d’expressió tàctica d’una lluita política general, com en la forma de bandidisme social en la que es recupera allò que els bancs ens roben per alliberar-se de les cadenes de l’explotació laboral i de l’atur, no ens sembla quelcom en principi reprovable, sinó més aviat tot el contrari. Que hi hagi gent que s’afarti de ser sistemàticament mangonejada i exprimida per la màfia legalitzada confirma que ”no som mercaderia en mans de polítics i banquers” i que afortunadament la condició humana es resisteix a acceptar submisament la dictadura del capital sobre les nostres vides.

La cacera policial i mediàtica desplegada arrel d’aquests atracaments a Alemanya no ens ha de fer perdre la perspectiva ni confondre’ns d’enemic. El veritable perill públic és el poder representat per criminals com Wolfgang Schäuble i Angela Merkel, el poder que no ha buidat un parell de caixes fortes, sinó la riquesa social de pobles i territoris sencers. És el poder de les elits transnacionals que han abocat a milions de persones a la misèria per imposar les mesures d’austeritat funcionals al seu projecte neoliberal i imperialista. La detenció de la nostra companya és només un motiu més per combatre aquestes elits i el sistema que representen, un sistema únicament mogut per l’acumulació de diners en unes poques mans a expenses del patiment, la despossessió i l’explotació de la resta. Ni la persecució policial ni la propaganda massiva del règim poden ocultar allò que ja es evident per tothom, i és que, com va dir el poeta, quin delicte és robar un banc comparat amb fundar-lo?

Llibertat immediata per a la companya empresonada a Madrid!

Aturem el procés d’extradició!

Solidaritat amb el cso blokes fantasma i amb totes les lluitadores perseguides!

Mentre hi hagi misèria, hi haurà rebel·lió!

Companyes de l’empresonada.

15 d’abril del 2016

Barcelona

Solidaritat amb Sanaa Taleb

 

Sanaa 2

Sanaa Taleb és una marroquina de 33 anys que ha estat vivint els últims 16 anys a Grècia. Havia estat treballant en una botiga del centre d’Atenes fins el 4 d’Abril quan va ser detinguda per no tenir el permis de residència del país. Com a la resta de les migrants detingudes, la van internar al centre de detenció per a dones a Elliniko (Atenes). Aquest centre té una capacitat de 120 persones, i apart de tot el demés, ha estat acusat/denunciat diverses vegades de les seves horribles condicions de detenció.

Com que s’estava apropant el limit de 6 mesos (limit de detenció administrativa per migrants sense residència anunciat en un passat) Sanaa va ser informada per la decisió del director de “aliens police directorate” de la extensió de la seva detenció per un periode de tres mesos més. Juntament amb una altre companya presa I amb el suport de grups de solidaritat van començar a protestar per aquesta decisió I les condicions amb les que estaven empresonades no acceptant els àpats que les autoritats els hi donaven. Algunes companyes preses que anaven a formar part de la protesta, van ser forçades a renunciar després de les amenaçes per part de guardes de presó de les conseqüències que hi haurien.

 

El Dijous 5/11 ,com que estava continuant la seva protesta, li van fer saber que l’anaven a posar en llibertat. No obstant, el seu entusiasme no va durar massa, al ser portada enmanillada cap a Attica Aliens Police Directorate a Petrou Ralli I després cap a l’aeroport. Quan va adonar-se’n que l’anaven a deportar es va defensar. Tal com ella denuncia, els policias que l’acompanyaven la golpejarem, la van estirar dels cabells I li van tancar la boca amb les mans. Tot això mentre ella estava agafada de mans I peus. Sanaa va aconseguir aturar la seva deportació, però sortint-ne amb càrrecs penals de desobediència I destrucció de la propietat ( danys al cotxe de policia).

Estem davant del primer cas que una migrant és acusada de desobediència perquè no va consentir la seva deportació. A pesar de la demanda constant de testificar davant la presència de la seva advocada oer les condicions de l’operació de deportació, no li va ser permès I el dia següent es va intentar de portar un testimoni (sense èxit) sense cap suport legal.

 

Després del seu retorn al centre de detenció d’Elliniko el 6/11, ella va continuar la seva protesta. No obstant els guardes van començar a refusar el menjar dels grups de solidaritat que enviaven a les detingudes, posant-la sota pressió I a la vegada intentant que les altres detingudes es poséssin en contra seva I aïllar-la. Al mateix temps van negar-se a donar-li les pastilles que necessitava per poder dormir a pesar dels diagnòstics dels doctors sobre les conseqüències de la seva prolongada detenció sobre la seva salut.

 

Cap a finals de Novembre va ser hospitalitzada sota vigilancia I basat en l’informe mèdic va fer una petició que també va ser rebutjada.

 

La moral de Sanaa no es va mermar. És més, el 14/12/2015 va començar una vaga de fam de dos dies juntament amb altres detingudes guanyant part de les seves demandes les quals tenien molt a veure amb la millora de les condicions de la presó.

El 8 de Juny (divendres) Sanaa Taleb va ser “sentenciada” pels policies a tres mesos més de detenció. És el primer cas que sapiguem que una dona migrant ha de complir tot un any de detenció administrativa.

El paper justificant que li van donar, diu que la seva detenció es va prolongar perquè la seva detenció està pendent, ignorant el fet de que la seva demanda d’asil encara no ha estat examinada.

 

Sanaa encara s’enfronta a judici per càrrecs a que la van acusar el dia del seu intent de deportació.

 

Va ser portada quatre vegades a judici però totes elles el seu cas va ser posposat.

 

. El nou judici serà el 31 de Maig del 2016.

La seva demanda d’asil va ser examinada a mitjans de Febrer I va ser denegada. La seva advocada ha recorregut la decisió, la qual suposadament s’examinava el 9 de Març però ha estat igualment postposada.

 

A la seva cara no només I veiem una migrant que s’aixeca en contra del mecanisme racista anti-migrant que l’ha tancat a ella en un camp de concentració modern.

Podem distingir-hi una lluita simultània contra el món patriarcal que espera que les presoneres acceptin la seva situació.

 

Veiem una lluita de classe contra l’explotació I l’invisibilitat a les quals les parts més infravalorades del món són sotmeses. Una lluita contra un sistema de segregacions hostils tal com la que hi ha entre les refugiades I les migrants, la qual mentre els hi guinya l’ull als primers amb treball barat a les altres els hi ensenya els dents afilats.

 

Perquè el tancament en els camps de concentració moderns és part de la guerra total contra les migrants , la qual s’està duent a terme a les fronteres a on són mortes o atrapades, als ghuettos de la ciutat a on són condemnades a viure, a les fàbriques o camps a on són explotades.

 

Fem costat a Sanaa I les altres internes per totes les raons del món. Convidem a totes les camarades que veuen la importància d’aquest cas a organitzar accions de solidaritat. Per mostrar una vegada més que la lluita contra un món racista I explotador no té fronteres. Per trencar d’una vegada per totes el mur d’invisibilitat que ens intenten imposar I qualsevol forma de discriminació que intenta dividir-nos.

 

 

 

La retirada immediata de tots els càrrecs contra Sanaa Taleb

Documents legals per totes les migrants

Llibertat de moviment per a tothom

 

Musaferat

March 2016

 

 

 

 

 

 

 

Bicicletada i Ruta Antirracista

LAS MUERTES NO SE OLVIDAN NI SE PERDONAN

6 FEBRERO 2014, la guardia civil asesina a balazos 15 personas que intentaban cruzar la frontera de Ceuta, en la playa “El Tarajal”.
Son 15 muertxs mas en la interminable lista de quienes, intentando cruzar una valla, fueron y son brutalmente reprimidxs y asesinadxs.
No buscamos la justicia de los tribunales, los mismos que cada dia nos encierran y nos controlan.

LA UNICA JUSTICIA QUE RECONOCEMOS ES LA SOLIDARIDAD ACTIVA Y LA COMPLICIDAD EN LA LUCHA CONTRA LAS FRONTERAS Y TODAS LAS OPRESIONES!!!

6F

 

6 DE FEBRER A LES 11.30 SOTA EL MONUMENT DEL GENERAL PRIM, PARC DE LA CIUTADELLA.

A TERRA ELS MURS I LES FRONTERES!

Primer programa de radio

 

Ahir, dijous 4 de febrer, vam fer el primer programa de radio, en el que vam tractar la situació de les presons de dones a l’actualitat a la peninsula i com li afecta a una persona sociabilitzada com a dona l’empresonament, com a base d’una lluita anticarcelaria i antipatriarcal.

Com que volem incidir a la presó de dones de Barcelona (Wad-Ras), també vam explicar algunes característiques d’aquest centre penitenciari. Per un altre banda, vam parlar amb las companyes de C.A.M.P.A. (Colectivo de Apoyo a Mujeres Presas de Aragón) que ens van explicar quin es el treball que estan fent actualment a la presó de Zuera.

Penjarem l’enllaç del programa en breus.

En el següent programa (dijous 18 de febrer) farem un recorregut históric per així poder entendre l’actualitat de les presons de dones.

Us recordem que estarem els dijous, quincenals, a Radio Bronka 104.5 de 17:00 a 18:30.